enlairar v

Definició

1  Alçar enlaire.

Enlairaven estels de colors.

En escapar-li de les mans, el globus anà enlairant-se a poc a poc.

2  Elevar.

Tot esperit que s’enlaira, enlaira el món.

Etimologia

De l’adverbi enlaire, d’aire, del llatí aer, aeris, i aquest del grec aér, aéros, mateix significat.

Usos

  • Un veritable tresor de dots humans, que no poden manifestar-se o rendir a fons, combatuts per una sort obtusa i cega, es perd així diàriament, com una deu en ple desert. En canvi, cada dia un cúmul d’atzars absurds enlaira veritables legions de perfectes ineptes. A qui té els ulls prou ardits per a mirar-lo cara a cara, sense haver d’aclucar-los, el món no dóna pas precisament la impressió d’una cosa endegada amb intel·ligència i justícia. De lleis veritables, de lleis infal·libles, només n’hi ha per al món físic.

    Gaziel, Tots els camins duen a Roma. Història d’un destí (1893-1914). Memòries (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 14

Tema de la setmana

Dissabte farà 50 anys que va morir Agustí Calvet, Gaziel (Sant Feliu de Guíxols 1887- Barcelona 1964). Aquesta setmana veurem uns quants mots i passatges trets de la seva obra. 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

calçotetsde bon grat