deu f

Definició

Naixement d’aigua, origen d’una font, d’un corrent d’aigua.

A causa de la sequera, s’han assecat totes les deus de la muntanya.

Tenir set deus (d’una cosa): tenir-ne abundància.

Etimologia

Probablement d’un preromà indoeuropeu doukis, dukis, ‘borboll’, d’una base dheu(k)-, ‘fer remolins’, relacionada potser amb la del llatí dux, ducis, ‘conductor’.

Usos

  • Les víctimes-botxins, les monges, t’havien educat per a la resignació. El ressentiment és la primera deu que et duu al riu de les paraules. O juguem totes les cartes de la baralla o no en juguem cap. I l’escriptora comença a manipular el propi ressentiment, baixa a l’infern perquè cerca la pau.

    Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 52
  • És a dir, com podrem collir el fruit dels artistes si una allau d’oblit els sepulta quan comencen amb prou feines a respirar? Aquesta forma soterrada d’extermini inconscient o voluntari que s’ha instal·lat per tot arreu s’aferrissa particularment al panorama cultural del nostre país, tenallat, a més, per una inèrcia desertitzadora, la deu de la qual s’ha de cercar en el sotabosc de la nostra societat, on és possible que perduri ben enquistada la nefasta proclama d’Unamuno: «¡Que inventen ellos!» I és que una mandra persistent fa que col·lectivament anem sempre a la mercè del que dicten els altres, acríticament i passiva.

    Antoni Llena, «La fatiga de no existir» (Avui, 12 de març del 2005)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb l’aigua

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pèlagcabal [2]