Definició
Persona que va a cavall.
Etimologia
De l’àrab vulgar zenêti, ‘individu de Zeneta’, tribu berber famosa per la seva cavalleria lleugera, que va acudir en defensa del reialme de Granada en el s. XIII. Segons Coromines, «és sabut que del nom dels moros de la tribu de Zänäta (que degueren poblar-hi) ve el nom de les viles valencianes Atzeneta (del Maestrat, d’Albaida) i potser també Sanet i Benissanet».
Usos
A vegades, quan tremolo de cap a peus, m’imagino que sóc Marco Polo passejant per les pedreres de Badaksan i em deixo consolar per la blavor intensa del riu, pel vol dels falcons, pels crits dels genets que munten cavalls sense ferrar, per l’olor de mesc de les dones vestides de seda. I ho donaria tot per ascendir a les muntanyes que envolten la plana gelada, on l’aire és tan pur i vivificant que cura qualsevol malaltia.
Eduard Márquez, La decisió de Brandes (Barcelona: Empúries, 2006), pàg. 16Un veí va començar a cantar una cançó trista, que podia semblar convenient perquè parlava de dues morts sentides i del retorn a la terra de les despulles mortals. No obstant això, la tonada va desvetllar a algú el record d’una altra cançó, que exaltava la gesta d’un genet que, sense descavalcar, havia passat el portal d’una església per raptar una dona casada. Començà, doncs, a cantar-la, i unes quantes veus l’acompanyaren.
Pere Calders, «La vetlla de donya Xabela», dins Gent de l’alta vall (1957)