mesc m

Definició

Substància olorosa de sabor amarg, secretada pels fol·licles prepucials del mesquer o produïda artificialment, que és emprada com a antiespasmòdic i com a matèria base en perfumeria.

Etimologia

De l’àrab misk, i aquest, del persa muxk, mixk, mot indoirànic que designà primer els genitals (en sànscrit muskáh, ‘testicle’).

Usos

  • Havia començat a visitar Santa Llúcia quan només feia tres mesos que era casada, i no havia deixat de fer-ho, durant els set anys de matrimoni, cada vegada que el seu home arribava borratxo, amb els senyals d’una baralla de taverna, amb l’esquena marcada per les ungles d’una dona, o fent olor de sexe i de perfum de mesc.

    David Cirici, El baró i la leprosa (Barcelona: Empúries, 1999), pàg. 43
  •    —Félicien… —vaig preguntar—, d’on heu tret les vostres aptituds per al cafè?
       —Suposo que olorant el món —va suggerir—. No ho sé, crec que he ensumat les aromes que el componen. La majoria d’elles, si més no.
       —Ah, les set aromes —vaig afirmar—. El vinagre, la menta, la flor, el mesc, l’èter, la càmfora. Un, dos, tres… —vaig fer anar els dits de la mà—, vejam, quina m’he oblidat?
       —No ho sé, solem oblidar allò que tenim més a prop.

    Alfred Bosch, Les set aromes del món (Barcelona: Planeta, 2004)

Tema de la setmana

Monosíl·labs

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

balçbri