El que sol anomenar-se l’agricultura de senyor ha passat a la història, com és lògic. Però la nova situació no ha variat ni d’un mil·límetre els termes del problema; la millor fruita, la més gustosa, continua essent la de secà, i res més exquisit, en el temps dels préssecs, que un préssec de vinya. Compareu un préssec de vinya amb un préssec de regadiu!

Josep Pla, «Sobre la cuina», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 377

I, vora els plats que esperaran debades
al caminant i al carreter cansat,
desfà un préssec amb quatre queixalades
un noi esparracat.
I bon tros endarrere,
amb una vestimenta de reclam,
hi ha la mossa que fa de tavernera
i és fresca com un ram.

Josep M. de Sagarra, «El poema de la taverna» (Cançons de taverna i oblit, 1918)