Definició
Nom aplicat a tots els vents de component est.
«Llevant bufador, pluja en abundor»; «Llevant de matinada, aigua assegurada».
Etimologia
De llevar, del llatí levare, ‘alleujar; alçar; deslliurar’.
Usos
El llevant és un vent no pas gaire corrent en el nostre país; però, com que sol anar acompanyat de ruixats i origina temporals en mar, és un vent molt important, lligat amb la crònica negra. Aquest vent, que sempre és més manejable que el nord, sol anar acompanyat de pluges generalment intermitents: xàfecs sorollosos que fan bombolles sobre la terra i el mar i posen a l’aire blanques cortines d’aigua lívida —i parades sobtades. No és pas un vent fred: el llevant és obtús, cotonós, humit, i produeix una sensació física d’engavanyament.
Josep Pla, «El vent de garbí i la tramuntana (Assaig sobre la meteorologia del país)», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1967)
Tema de la setmana
La setmana passada acabàvem una tongada de termes meteorològics amb el nom d’un vent, marinada, que bufant bufant ens ha portat altres noms de vent al nostre planter de mots. Les citacions amb què els il·lustrarem són tretes d’un text de Josep Pla que porta un subtítol ben escaient: «Assaig sobre la meteorologia del país».