Definició
Nom aplicat a tots els vents de component est.
«Llevant bufador, pluja en abundor»; «Llevant de matinada, aigua assegurada».
Etimologia
De llevar, del llatà levare, ‘alleujar; alçar; deslliurar’.
Usos
El llevant és un vent no pas gaire corrent en el nostre paÃs; però, com que sol anar acompanyat de ruixats i origina temporals en mar, és un vent molt important, lligat amb la crònica negra. Aquest vent, que sempre és més manejable que el nord, sol anar acompanyat de pluges generalment intermitents: xà fecs sorollosos que fan bombolles sobre la terra i el mar i posen a l’aire blanques cortines d’aigua lÃvida —i parades sobtades. No és pas un vent fred: el llevant és obtús, cotonós, humit, i produeix una sensació fÃsica d’engavanyament.
Josep Pla, «El vent de garbà i la tramuntana (Assaig sobre la meteorologia del paÃs)», dins El meu paÃs (Barcelona: Destino, 1967)
Tema de la setmana
La setmana passada acabà vem una tongada de termes meteorològics amb el nom d’un vent, marinada, que bufant bufant ens ha portat altres noms de vent al nostre planter de mots. Les citacions amb què els il·lustrarem són tretes d’un text de Josep Pla que porta un subtÃtol ben escaient: «Assaig sobre la meteorologia del paÃs».Â