toca-son m i f

Definició

Dormilega, peresós.
També: toca-sons
Probablement la forma originària és toca-sons, que devia equivaldre a «toca-campanes» (sons essent plural de so en el sentit de ‘toc de campana’); l’analogia del mot son (‘gana de dormir’) degué determinar la forma toca-son i l’evolució del significat cap a la idea de ‘dormilega’.

Usos

  • Altres vegades les coses se li posen bé, el gènere es posa a bon preu i el negoci sembla perfectament clar. Però llavors estira la corda per l’altre costat: en demana una pesseta o dues més que els altres.
       —Us en donaré quaranta-vuit pessetes… —li diu el marxant.
       —De cap manera. O els deu duros rodons o tal dia farà un any.
       —Quaranta-vuit pessetes està bé i vós ho sabeu…
       —En vull els deu duros rodons, ni un cèntim menys —diu el pagès, els ulls perduts en la immensitat del cel blau, amb un aire de toca-sons impressionant.
       —Poseu-vos a la raó! El preu està bé per a tots dos!
       —En vull els deu rodons, o deixem-ho córrer…
       El marxant ho deixa córrer i l’oportunitat s’esvaeix. En el mercat següent el preu ha baixat.

    Josep Pla, El pagès i el seu món, dins el volum Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 120

Tema de la setmana

Diàlegs de Josep Pla (1897-1981)

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

gasetillaestrabul·lat -ada