sentor f

Definició

1  Olor, flaire.

2  Olor o gust que comunica a un menjar, a una beguda, una substància que s’hi ha produït per una transformació química o una altra causa.

Tot el rostit tenia una sentor d’oli ranci.

Etimologia

De sentir, del llatí sentire, ‘percebre amb els sentits; adonar-se; pensar’.

Usos

  • Feliç qui sap
    desitjar un cos
    amb l’ànsia que t’ofreno.

    Feliç qui sap
    escriure sempre —i seduir en escriure’l—
    com al primer poema.

    Feliç qui sap
    córrer per boscos, estimar els arbres
    i tornar amb la sentor d’espígol.

    Marta Pessarrodona, «Qui té por de T.S. Eliot?», dins A favor meu, nostre (Barcelona: La Sal, 1981)
  • El senyor del meu costat roncava, mal afaitat, amb la boca oberta, les mans tancades sobre la cintura protegint una mena de sarró indefinit, i a cada exhalació l’atmosfera s’omplia d’una càlida sentor d’all.

    Agustí Pons, Temps indòcils (Manresa/Barcelona: Angle, 2007), pàg. 73

Tema de la setmana

Mots que s’ensumen

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “sentor”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

oldrefer uns ulls com unes taronges