rucada f

Definició

1  Bestiesa, acció o dita estúpida, burrada.

Calleu d’una vegada, que no feu sinó dir rucades.

Quina rucada, comprar aquell casalot! Ara necessiten diners i no el poden vendre.

2  Cosa de poca importància o de poc preu, fotesa.

He comprat quatre rucades per a la canalla.

Etimologia

De ruc, d’origen incert, probablement de creació afectiva de sentit pejoratiu o despectiu, sorgit d’un crit adreçat a l’animal de creació expressiva, amb el sufix -ada, del llatí -ata, que significa ‘acció pròpia de’ (com en criaturada, pallassada).

Usos

  • M’han semblat impossibles les paraules pronunciades per mi fa trenta-cinc anys; cridades als carrers, a les places, pels altaveus, als cines, a la plaça de braus de Barcelona. La Barcelona de la guerra. D’aquella guerra. Insòlites paraules per ingènues, injustes de vegades. Les he llegides com si no fossin meves, però ho foren; ho són. He sentit una mena d’enveja d’aquella noia que era jo, que ja no sóc. Mirava les fotos d’aquell rostre fresc, agressiu, d’ulls flamejants com els de tot jove que creu, rabiosament, en allò que diu, encara que digui rucades, encara que prediqui utopies, les belles utopies sense les quals l’home no ho fóra.

    Teresa Pàmies, Quan érem capitans (1975)
  • Em contava els detalls de la seva jornada de mestressa de casa, posant l’accent en la part gastronòmica per obrir-me la gana. «Baixa a dinar demà: et prepararé una sopa de rap.» Jo, ni responia. M’explicava el programa de la televisió i em parlava de la meva mare, que ells havien tingut a casa quan jo vaig encetar l’exili. Me l’escoltava com qui sent ploure i la pluja em feia bé. Era com un bàlsam. «Si no vols parlar no parlis. Ja parlaré jo, encara que digui rucades…» Entranyable Pepita! Conversa intranscendent, de mestressa de casa, de dona de cor immens i cap ambició, ultra la d’ajudar a viure la gent.

    Teresa Pàmies, Amor clandestí (Barcelona: Empúries, 1998)

Tema de la setmana

Centenari de Teresa Pàmies (Balaguer 1919-Granada 2012)

Enllaços

Un comentari a “rucada”

  1. Vicent — Lleida

    Equivalent a ‘rucada’ em consta ‘ruqueria’.
    A més, i a propòsit, entre la generació anterior a la meva, els meus parents de les Garrigues feien servir bastant la paraula ‘rucaldat’, per expressar la tendència d’algunes persones (del jovent, per exemple) a determinat comportament estúpid, o també una estupidesa en concret, però amb un matís més reprobable que la simple estupidesa (que vindria a ser una ximpleria). Quan feien anar aquesta paraula, l’entonació emprada era solemne!

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pedra de toctreure els drapets al sol a algú