L’any 1942, per tal de fer mèrits amb els nous capitostos que substituïren els funcionaris de la Generalitat, «depurats» d’amagatotis, va denunciar la meva àvia per roja, separatista y soliviantadora del personal de limpieza. Quan l’àvia ho va saber, es plantà al despatx del delator calumniador, esperà que hi hagués gent fent antesala, trucà a la porta del «jefe» i, cridant com una marmanyera, li va treure uns quants drapets al sol, que eren nombrosos i força bruts.

Teresa Pàmies, La filla del gudari (Barcelona: Empúries, 1997)

Dimecres, 27 de març 1996  Aquests dies han estat notícia dos divorcis sonats: el de Luciano Pavarotti i el de Nelson Mandela. Tots dos a petició pròpia. A tots dos els ha costat una pasta. Tots dos han hagut d’esperar mesos i llogar molts advocats perquè les senyores posaren preus astronòmics al seu consentiment. En el cas de Mandela hi hagué judici públic, sortiren drapets al sol i el demandat, que a més és president de Sud-àfrica, optà per ometre els detalls més escabrosos sobre la seva esposa Winnie.

Teresa Pàmies, La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques (Barcelona: Empúries, 1999)