poal m

Definició

1  Galleda, especialment per a pouar.

2  Càntir d’un broc amb nansa.

ser corda i poal (o ser la corda i el poal): ser dues persones inseparables o anar molt plegades, ser carn i ungla, ser cul i merda

Etimologia

Del llatí putealis, ‘relatiu a un pou’, adjectiu substantivat.

Usos

  • He vist coses. Finestres, i genolls, i cistelles,
    i ascensors, i prospectes, i he vist la sang dels parts
    (i l’he sentida caure brutalment al poal),
    i he vist mercats, i grills, i claustres, i telèfons,
    i avets, i pèls suats, i gavines, i llànties.
    He plorat molt. He vist coses. He plorat molt.

    Vicent Andrés Estellés, Llibre d’exilis I (1956)
  • Convé recordar una escena del Viatge sentimental de Sterne a París. Un barber li recomana una perruca dient-li: «Podeu submergir-la a l’oceà i no perdrà els rulls.» El viatger queda meravellat de les proporcions de la comparació i comenta que qualsevol perruquer anglès no «hauria anat més enllà d’aficar-la dins un poal d’aigua». I conclou: «L’expressió francesa declara més que no compleix».

    Valentí Puig, Bosc endins (Barcelona: Quaderns Crema, 1982), pàg. 22

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

besllumpitxer