poal m

Definició

1  Galleda, especialment per a pouar.

2  Càntir d’un broc amb nansa.

ser corda i poal (o ser la corda i el poal): ser dues persones inseparables o anar molt plegades, ser carn i ungla, ser cul i merda

Etimologia

Del llatí putealis, ‘relatiu a un pou’, adjectiu substantivat.

Usos

  • He vist coses. Finestres, i genolls, i cistelles,
    i ascensors, i prospectes, i he vist la sang dels parts
    (i l’he sentida caure brutalment al poal),
    i he vist mercats, i grills, i claustres, i telèfons,
    i avets, i pèls suats, i gavines, i llànties.
    He plorat molt. He vist coses. He plorat molt.

    Vicent Andrés Estellés, Llibre d’exilis I (1956)
  • Convé recordar una escena del Viatge sentimental de Sterne a París. Un barber li recomana una perruca dient-li: «Podeu submergir-la a l’oceà i no perdrà els rulls.» El viatger queda meravellat de les proporcions de la comparació i comenta que qualsevol perruquer anglès no «hauria anat més enllà d’aficar-la dins un poal d’aigua». I conclou: «L’expressió francesa declara més que no compleix».

    Valentí Puig, Bosc endins (Barcelona: Quaderns Crema, 1982), pàg. 22

Temes i etiquetes

Un comentari a “poal”

  1. Eduard Salsas — Barcelona - Cadaqués

    Dins la badia de Cadaqués hi ha una platja nomenada “Es Poal”. D’on deu venir aquest apel·latiu?
    He sentit dir que quan entra el temporal de llevant, el mar pot fer “cassoleta” en alguns llocs de la badia.
    La platja següent és nomenada “Es Pianc”. Tampoc ser d’on ve el nom.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

besllumpitxer