Definició
Modificació del tennis jugada amb pales primes i una petita pilota de cel·luloide sobre una taula rectangular dividida en dues meitats per una xarxa transversal.
També: tennis de taula
Etimologia
De l’anglès ping-pong, onomatopeia usada com a marca registrada del joc, inventat vers el 1880 per l’enginyer James G. Wartburg.
Usos
M’agradaven tant aquelles discussions. I a ells també, que els agradaven. Sense fel, com un joc de ping-pong dialèctic. Sovint, les pilotes em passaven de llarg sense poder-les copsar, però sempre eren una demostració d’enginy per part dels dos jugadors.
Maria Antònia Oliver, Joana E. (Barcelona: Edicions 62, 1992)En aquell temps vam lligar una gran amistat amb la família Novell, que cada nit ens deixaven el diari que ells ja havien llegit. Els dissabtes i diumenges anàvem a casa seva a jugar a escacs o ells venien a casa a jugar a ping-pong sobre la taula petita i clivellada d’un menjador esquifit que no ens deixava moure amb desimboltura.
Joaquim Carbó, Setanta anys, un centenar de títols, un milió d’exemplars (Barcelona: Barcanova, 2002)
Tema de la setmana
Mots derivats de marques