Definició
Sense que sigui obstacle allò que s’acaba de dir o que queda sobreentès, això no obstant.
La primera part del llibre és bona; nogensmenys, la segona és realment excepcional.
Etimologia
Aglutinació de no, gens i menys; segons Joan Coromines és «un neologisme de data recent [del començament del s. XX] en imitació de noresmenys», antigament escrit també ‘no res menys’ i usat des del s. XIII.
Usos
Ells mai no van entendre que nosaltres tinguéssim escoles i mestres i metges i astrònoms i savis i dentistes i historiadors i oficis de tota espècie i que sabéssim els noms dels animals i les plantes i les pedres i en coneguéssim llurs propietats. Ells estaven més avançats que nosaltres en la cosa d’eines, que per fer la terrissa tenien el torn, i la destral per tallar la fusta i el martell per clavar els claus els quals, nogensmenys, eren ben inventats, però ells no sabien que com més avançaven pel camí de les eines més s’allunyaven dels Déus.
Avel·lí Artís-Gener, Paraules d’Opòton el Vell (Barcelona: Edicions 62, 1979 [1968]), pàg. 261Cap a mitjan novembre arribà el seu pare. Abans, l’arribada del seu pare sempre era per Mila motiu d’alegria: ara fins la seva arribada l’entristí. Ell, nogensmenys, no digué res. Acollí amb evident disgust el que li digueren de Mila; però en el fons esperà que la cosa no aniria endavant. Tal vegada Mila el trobà menys afectuós, una mica més sever amb ella que de costum.
Sebastià Juan Arbó, Tino Costa (1947)
Tema de la setmana
Connectors amb valor d’oposició, que dirien els filòlegs. O, per entendre’ns, equivalents de ‘no obstant això’, ‘això no obstant’.