Definició
1 Fer tornar fosc, més fosc.
Els núvols enfosqueixen la tarda. La tensió del moment li enfosquia l’enteniment.
2 Esdevenir fosc, més fosc.
El cel s’enfosqueix de pressa. El color dels mobles s’enfosquia amb el pas dels anys.
3 Fer-se de nit.
Quan arriba l’hivern enfosqueix més d’hora.
També: enfoscar. «Quan s’enfosca»: a entrada de fosc.
Usos
El vent brama i salta el tendal,
Jesús M. Tibau, A la barana dels teus dits (El Perelló: Aeditors, 2009)
s’enfosqueix el vespre abans d’hora
i peta furiosa l’aigua al vidre
espantant somnis de metall.
Tremola el món de fora
i les orenetes busquen recer
al caliu dels nostres ulls que es miren.Aquell militar era d’una espècie desconeguda per a nosaltres fins aleshores. Una espècie deshumanitzada que feia trontollar les nostres conviccions i els somnis. Per primera vegada començàvem a experimentar la sensació de nul·litat. Dins meu, sentia que la vida s’apagava, s’enfosquia a poc a poc i minvava com el món d’un infant que busca protecció sota una manta. Alguna cosa em deia que d’ara endavant no podria aspirar a res millor. Que m’havia de contraure per sobreviure. Que m’havia de podar com l’arbre que espera l’arribada de la primavera. Que havia de prescindir de les branques i les fulles, oferir-les al foc d’aquell infern i esperar poder salvar el que en quedés.
Pius Alibek, Arrels nòmades (Barcelona: La Campana, 2010)
Tema de la setmana
Mots amb ‘fosc’