Definició
Artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro.
«En els teus afanys, no te fiïs de manyans» (Mallorca): vol dir que en tot convé deixar obrar els tècnics acreditats, i no refiar-se dels aprenents o inhà bils. (A les Balears, un «manyà » també pot ser ‘El qui treballa defectuosament, sense prou coneixença de l’ofici’.)
Etimologia
De manya, probablement del llatà vulgar mania, ‘destresa’, derivat de manus, ‘mà ’.
Usos
Com sabeu o haurÃeu de saber, la gent de la burgesia, o de les classes benestants si preferiu dir-ne aixÃ, no acostuma a preguntar «en què treballa ton pare?» o «a què es dedica ton pare?», sinó «ton pare què és?». Es treballa de manyà , de dependent de botiga o de perruquera, però només s’és metge, notari o propietari, que són professions amb prou substà ncia per a omplir un verb tan metafÃsic com el verb ser.
Josep Vicent Marqués, Tots els colors del roig. Quasi unes memòries ideològiques (València: Tres i Quatre, 1997), pà g. 9I els manyans                     oh, els manyans!
Joan Salvat-Papasseit, «L’ofici que més m’agrada» (Óssa menor, 1925)
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s’embruten els dits;
però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten,
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.
Aquesta quinzena
Oficis