Definició
Galleda, poal; recipient cilíndric o troncocònic fet de dogues de fusta voltades de cèrcols de ferro, per a tenir-hi o transportar-hi aigua, llet o qualsevol altre líquid.
També: ferrat.
Hi ha una cançó popular de Palafrugell que fa: «Aquest jove que ara passa | n’és el meu enamorat; | deu-li palla, deu-li grana, | deu-li beure amb un ferrat».
Etimologia
De ferrar, de ferro, del llatí ferrum, mateix significat.
Usos
Diu la veu popular que aquest gran pensador [Sòcrates], que va popularitzar la moral entre els joves atenesos que en gran munió concorrien a les seves classes, tenia una esposa molt geniüda. En certa ocasió, aquesta va esbroncar-lo molt sorollosament a casa seva. Poc després el mestre baixà a la plaça a impartir una lliçó als seus alumnes. Tot d’una la seva muller li llençà una ferrada d’aigua al damunt, des de la finestra estant. El mestre, molt compungit, però sense perdre el seu sentit per trobar a totes les coses el seu concepte adequat, va exclamar: «Després dels trons ve la pluja».
Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 1999), pàg. 36La gent de Meritxell i alguns, que, com nosaltres, havien sentit cridar «foc a Meritxell» i que havien arribat amb ferrats a la mà. Però no es podia apagar amb ferrats d’aigua… Res. La foguera era tan gran que apagar-la resultava impossible. De bombers aquells anys no sé si n’hi havia jo. No ho recordo.
Testimoni d’Albertina Mandicó de cal Rossell de Meritxell recollit a Les veus d’un poble, de Mònica Garal (Andorra la Vella: Premsa Andorrana, 2006)
Tema de la setmana
Mots ferrats
