—S’ha de treballar per a l’hivern i hem d’aprofitar el bon temps, que passa com una bufada.
   Amb un salt entrà a la casa i en sortí amb un feix de filferros rovellats.
   —Tu faràs les garbes. No en deus haver fetes mai?
   —No.
   —Ja m’ho pensava… Quin ofici tens?
   —Sóc… era cuiner.
   —Ofici de gandul. Ho he vist de seguida que tiraves per gandul. Devies voler guanyar la guerra fent salses. Aquí no tindràs ocasió de lluir-te gaire.

Mercè Rodoreda, «Cop de lluna», dins Vint-i-dos contes (1958)

En Quimet, amb una barrina, va fer un forat a la porta, damunt del pany. En Cintet no parava de dir que no era legal i en Quimet li anava dient que ja taparia el forat però que ell havia d’entrar a casa seva. I quan va tenir el forat fet, la fusta de la porta travessada de banda a banda, va fer un ganxo amb un filferro, va pescar la corda —la porta s’obria des de dalt estirant amb una corda— i va poder obrir en el moment que el vigilant tombava la cantonada. Ens vam ficar a dins de pressa i en Cintet va fugir.

Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, IX (1962)