Anava a entrar a la Universitat. Una fa plans per a la vida, una decideix que farà això i farà allò, i després tot falla. Al setembre em vaig adonar que hi havia una altra vida a dintre meu, i que m’hi havia de bolcar. Vaig decidir finalment invertir els diners que tenia en una casa pròpia perquè que la nena creixés en una pensió no em feia el pes. Vaig dir a l’Elvira que vingués amb mi, ho vam adequar tot, vam contractar quatre noies més i vam inaugurar El Convent més o menys després d’aquell Nadal i, naturalment, en la més absoluta clandestinitat.

Blanca Busquets, Tren a Puigcerdà (Barcelona: Rosa dels Vents, 2007)

Els polítics són necessaris. Que els volem honestos i eficients i sincers, és evident. Que no tots seran com voldríem que fossin, també és evident. Si l’adroguer no ens fa el pes o el mecànic empitjora la nostra calefacció, canviem i santes pasqües, però no organitzem un pogrom verbal contra els adroguers o els mecànics. Les eleccions, quan toca, són per canviar els polítics que no ens facin el pes. Però els polítics, com els periodistes, com tothom, són necessaris.

Víctor Alba, Sísif i el seu temps (Barcelona: Laertes, 1995), pàg. 124