—És veritat. Són dos negrots enormes, del portal de Santa Madrona. Pregunta-ho a qui vulguis i veuràs que no menteixo. Tenen acollonits els cubans i els filipins. Els amenacen de quedar-se amb la seva ànima i coses així. El Tuerto s’hi va embolicar, però jo no en volia saber res, que a mi aquestes coses em fan cangueli.
   En Bocanegra menteix, però no del tot. Els dos negres a què es refereix són dos guineans de les colònies que es dediquen a extorsionar paisans i altres desgraciats que creuen que si no paguen cristianament, permeteu-me la ironia, els convertiran en zombis, en morts vivents que deuen obediència als seus amos. En Bocanegra s’hi va enfrontar una vegada que el van enxampar robant-los els calés, i encara li fan mal les costelles.

Marc Pastor, La mala dona (Barcelona: La Magrana, 2008)

I som per tant nosaltres només un grapat de fantasmes sense cos carnal, improbables zombies ressuscitats, reduïts a voltar dins de l’estret mausoleu dels morts de pesta i sense poder comunicar ni per senyes amb la resta dels morts, dels morts morts, i molt menys amb el món de fora dels murs de roca i de mar del cementeri, món d’altra banda d’existència sovint més que improbable, indemostrable. I tots ells dormint aquesta nit, els vivents de fora i els morts de dins, llunyans, ignorants de les poques tombes que mantenien o revifaven un llumet d’oli encès, la vida de les ànimes, l’animeta dels morts…

Joan F. Mira, El desig dels dies (València: Tres i Quatre, 1981)