La temporada dels banys començava tradicionalment el dia de Sant Jaume: 25 de juliol. Mon pare m’esperava amb la motocicleta davant la fàbrica de calçat on treballava d’oficinista al departament d’exportació de Calzados el Quijote pels coneixements d’anglès i francès. Va ser la primera vegada que vaig travessar una bona part del Camp d’Elx. […] Després de travessar el rodal de Vallverda arribàrem al rodal dels Bassars devers la mar, on ens férem un refresc al bar. Tothom hi parlava català. Les cases i els caràcters tenien l’aspecte pagès del segle XIX. Tan sols hi havia homes. Travessàrem la carretera general Alacant-Cartagena i arribàrem a la platja del Carabassí […]. Hi havia un camí sense asfaltar i la motocicleta feia bots amb pare i fill damunt. No em vaig moure en tres setmanes de l’arena si no fou per xapullar dintre l’aigua salada abans de fer un miler de braçades de bon nadador austral.

Des del rovellet de l’ou d’Elx (Argentona: Voliana, 2011), pàg. 113