Definició
Munió d’ocells volant.
Els estornells s’aixecaven de les mates a voliors.
També s’usa en sentit figurat: Per sa imaginació passava una volior de pensaments i recordances.
Etimologia
D’una alteració de bonior (bonió) per influx de vol i voliaina.
Usos
Les aloses són gregàries, i això vol dir que formen part de grans estols migratoris que van fugint dels llocs freds cercant-ne altres de més temperats. Sols es mostren independents en el moment de la cria, després tornen a integrar-se a la volior.
Bernat Capó, Ocells (Barcelona: Riurau, 2015), pàg. 52Als vidres entelats de la tranquil·la estança
Agustí Bartra, «Oh, beneïda siguis…», dins Poemes d’Anna (1956)
va plorant el paisatge. Quina errant volior
dintre el cor i en el nostre cel d’exili!
La teva ànima vaga, amb la por i l’esperança,
per camins de tardor,
i a un pensament de mar alça braços d’auxili.
Tema de la setmana
Mots que s’envolen, com els ocells
A casa meva diem “volaior”, tot i que segurament no és normatiu.
És més bonic, aquest mot, no us ho sembla?? S’hauria d’acceptar.