Agustí Bartra
Oh, beneïda siguis…
Oh, beneïda siguis per l’amor amb què em lligues,
tu, pròdiga de bes, dolçor del món!
Perduts, ens anhelàvem: tu, vall sola d’espigues;
jo, com arada al mar, corona sense front.
Als vidres entelats de la tranquil·la estança
va plorant el paisatge. Quina errant volior
dintre el cor i en el nostre cel d’exili!
La teva ànima vaga, amb la por i l’esperança,
per camins de tardor,
i a un pensament de mar alça braços d’auxili.
Penso en la pau de l’hora que vivim —amb la porta
closa al món i al passat—, en l’esperit del vent
que ens sotja des de l’arbre, en la nit que s’emporta
l’ombra de l’arracada que oscil·lava lleument
entre el coll i la galta…
La tendra lluna s’alça.
Amb les trenes desfetes, camines per ma espera,
tremolosa i descalça,
dona certa en ton somni, noia viva en ta set,
estàtua d’estiu amb faç de primavera
girada vers un cel tot florit de muguet…
Villa Rosset,
Roissy-en-Brie, novembre 1939
Poemes d’Anna (1a edició: Mèxic, 1956;
2a edició: dins L’evangeli del vent, Obra poètica completa, I, 1985)
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...