Un temps s’havia fet la prova amb el senyor Rodalins, però aquest, ultra ésser treballós i feixuc en el concebre, s’embrancava en formes clàssiques i en paraules castisses i mai no tocava el viu de les coses. Els seus articles eren un empedrat de paraules que mai no arribaven ni a donar la impressió que el seu autor pensés. Perquè hi ha escriptors que no tenen idees ni saben veure la realitat, però saben enganyar el llegidor amb els seus trucs, amb certa vivor i destresa que simula, als ulls dels badocs, la fecunditat intel·lectual. El senyor Rodalins no sabia disfressar la seva eixutesa ni als ulls del més llec dels subscriptors.

Joan Puig i Ferreter, Servitud. Memòries d’un periodista (1926)

De tots dos retrats, però, essencialment semblants, preferia el més gran, de cartró dur i enquadrat per una estreta franja verdosa… Pauline hi apareixia alhora etèria i sensual —etèria en la blancor del coll i els ulls, i els cabells suaument arrissats i recollits endarrere per agulles invisibles. Sensual pel gest dels llavis a penes entreoberts, per la vivor plena de la galta.

Maria Mercè Marçal, La passió segons Renée Vivien (Barcelona: Columna, 1995)