Jo m’havia començat a formar una cultureta lingüística llegint els fascicles del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, que, des de la seva visita de 1917, mossèn Alcover m’enviava amb tota regularitat. Cada vegada que me n’arribava un, el llegia tot, abeurant-me d’aquella prosa sucosa, vitenca i pintoresca, que tenia un to de rondalla popular fins i tot quan tractava temes científics i quan polemitzava furiosament. Eren aquells anys de l’èpica baralla de mossèn Alcover amb l’Institut d’Estudis Catalans i, per extensió, amb tot el catalanisme militant; l’època dels tempestuosos Manifests, on sortien a la llum pública tantes coses internes de la vida cultural i política catalana; però el Bolletí tenia també el seu caire instructiu en els seus articles de tema filològic, en les ressenyes de llibres i en els noticiaris sobre activitats científiques i literàries relacionades amb la llengua catalana.

Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 107