aglapir v

Definició

1  Agafar (el ca) la caça o el cap de bestiar fugisser.

«Aquest canet que has menat, | ¿no el trobes curt de gambals? | Si allarguen ets animals, | no en deu porer aglapir cap» (cançó popular mallorquina).

2  Agafar alguna persona o cosa fugissera o que era cercada.

També: glapir

Etimologia

Alteració de glatir, del llatí glattire, ‘fer lladrucs aguts els gossos’, aplicat també després al batec accelerat del cor i després, translatíciament, al sentit de ‘desitjar amb ànsia, delir-se per alguna cosa’.

Usos

  • Era dijous, i no era dia de venir normalment a Ciutadella. Al cap de poca estona la meva fina orella ja havia aglapit el sentit de la conversa d’ells amb ma mare: el conco En Rafel venia per ajeure’s, encès de febre. Cridaren el doctor Josep Comellas («es Doctoret», com l’anomenava tothom) i va declarar que es tractava d’una pulmonia molt greu.

    Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 34
  • La vida és rabiosament bella i la felicitat és un estat d’ànim perfectament a l’abast de qui té prou agilitat mental per aglapir-la al vol.

    Miquel Àngel Riera, «La capsa xinesa», dins La rara anatomia dels centaures (Palma: Moll, 1979)

Tema de la setmana

Francesc de B. Moll (1903-1991)

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

a la fotrencavitenc -a