Definició
Fort, enèrgic, dinà mic; que te molta vitalitat o resistència (Balears).
Aleshores s’armà un ball d’allò més vitenc.
Etimologia
Derivat de vit, ‘penis’, del llatà vectis, ‘barra, palanca’, i en llatà tardà ‘membre viril’, com ho prova el francès antic vit i vet i altres formes romà niques amb aquest significat.
Usos
Jo m’havia començat a formar una cultureta lingüÃstica llegint els fascicles del Bolletà del Diccionari de la Llengua Catalana, que, des de la seva visita de 1917, mossèn Alcover m’enviava amb tota regularitat. Cada vegada que me n’arribava un, el llegia tot, abeurant-me d’aquella prosa sucosa, vitenca i pintoresca, que tenia un to de rondalla popular fins i tot quan tractava temes cientÃfics i quan polemitzava furiosament. Eren aquells anys de l’èpica baralla de mossèn Alcover amb l’Institut d’Estudis Catalans i, per extensió, amb tot el catalanisme militant; l’època dels tempestuosos Manifests, on sortien a la llum pública tantes coses internes de la vida cultural i polÃtica catalana; però el Bolletà tenia també el seu caire instructiu en els seus articles de tema filològic, en les ressenyes de llibres i en els noticiaris sobre activitats cientÃfiques i literà ries relacionades amb la llengua catalana.
Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pà g. 107
Tema de la setmana
Francesc de B. Moll (1903-1991)