El problema és que he arribat a la saturació: ja sé tot el que es pot saber en diferents idiomes (com ara valencià, barceloní, murcià i algunes altres llengües) sobre mercats i comandes, serveis, delegacions i subministraments, i tot el que vostès no poden imaginar. Ells, però, els viatjants viatgers, no en tenen mai prou, de torturar els veïns de vagó amb la vèrbola incessant i prepotent. Sense la xerrameca mòbil s’aturaria el comerç i la indústria, ja ho sé. Abans dels mòbils tot era primitivisme, prehistòria i ruïna, també ho sé. Però no sé com fer per continuar viatjant a Barcelona i no cometre algun crim ferroviari. Estan avisats.

«Mòbils» (El Temps, 23 d’abril del 2002)