Definició
Exhibició orgullosa, indiscreta i excessiva del que es té o s’usa; pompa, ostentació.
Quina ufana, aquesta família, es veu d’una hora lluny que tenen diners a cabassos!
fer ufana (d’una cosa) Gloriejar-se’n, fer-s’hi veure.
Feia ufana dels seus coneixements de química.
Una altra accepció d’ufana és ‘gran verdor i frondositat en les plantes’ i també pot ser un adjectiu femení (masculí: ufà; sinònim d’ufanós -osa, ‘que fa ufana d’alguna cosa’, com en «endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba»).
Etimologia
Probablement del germànic gòtic ufyô, ‘abundància, excés’, romanitzat en ufia, ufianem i amb una forma femenina que donava ufana.
Usos
El Mal, encès d’ufana, vol ser totpoderós;
Josep Carner, Segon llibre de sonets (1907)
ombriues nuvolades estén per draps de guerra;
son infinit exèrcit negreja per la terra
amb llances apretades i crits eixordadors.Dels homes de cal Roses no en parlo, perquè tal com deia la gent no n’hi havia cap que fos casador, i les dones encara anaven en cerca d’un bon partit i Pau Roses era tan liberal que potser podrien escollir i tot. Però no era fàcil, poder escollir, i per això Ada i Marc Roses, que feien ufana del seu amor davant tothom, sabien que tenien una immensa sort.
Pau Faner, El mal de la guerra (Barcelona: Proa, 2013)
—Que ho veieu, quina bona parella que fan? —deia Pau Roses quan els veia passar pel carrer Ample camí del carrer dels Còdols, on vivia Ada.
Tema de la setmana
Vanitat de vanitats…
dir d’una persona vanitosa que és “un pet bufat”.