L’empresa llibrera havia estat la seua vida des que s’havia casat amb la mare, col·locat deia alguna mala llengua del ram: Claudi estava tan ben caigut en la casa que al cap de poc de casar-se el sogre l’havia posat al capdavant de tot, i fins i tot li havia cedit a bon preu un feix d’accions. Aquell prohom, l’avi de Maurici, Gustau Sirvent, estava més que satisfet d’haver trobat sabata de son peu, un malparit com ell. D’altra banda, Maurici no se’n podia avenir que ara aquest malparit li suggerira alegrement de baratar l’editorial, la seua obra. Hi havia gat amagat en tot allò.

Pasqual Alapont, Tota d’un glop (Alzira: Bromera, 2003)

Una política o un polític són aquells que treballen per resoldre els problemes, per trobar solucions i no per crear-ne de nous. Hauria de saber que aquells que en política practiquen l’acció temerària i prediquen consignes incendiàries tard o prest troben sabata de son peu i acaben tastant la pròpia medicina, és clar que això només es confirma en països democràtics on hi ha unes normes de convivència que valen per a tothom, no només per a una part ben concreta.

Àlex Volney, «El cadell de Franco» (Ara Balears, 17 d’octubre del 2018)