—Té la copa buida. Em permet tornar-la a omplir?
   Li allargà el braç. El so del líquid en vessar-se, l’escuma, la dringadissa dels que brindaven obrien un parèntesi de calma. No durà gaire: se li vinclà el canell empès per la rigidesa dels dits. «Era cristall venecià?», va preguntar-se en veure com s’esmicolava, trencat en mil bocins. Havia fet massa força. Va sentir exclamacions, preguntes que no va respondre, comentaris sobre la profunditat de la ferida.

Maria de la Pau Janer, Quan siguis lliure (Barcelona: Columna, 2015)

A cada nou impacte els estris dels armaris i de les taules tremolaven, i el preciós gerro de vidre de la Maria havia caigut a terra i s’havia trencat en mil bocins, amb un soroll de trencadissa encara més violent que les bombes mateixes.

Ramon Gasch i Teresa Sagrera, Sal roja. El Llop de Cardona (Barcelona: Columna, 2019)