Definició
Fer miques, reduir a miques.
Va rebotre el càntir contra la paret i es va esmicolar en mil trossos.
Etimologia
De mica, d’un llatí vulgar mīcca, variant expressiva del llatí clàssic mīca, ‘partícula, engruna‘.
Usos
El carro de combat, tocat de ple en la part no protegida, afeblida pels tubs de sortida de gasos del motor, els mecanismes de transmissió i les obertures de ventilació, va saltar enlaire esmicolat, entre una bola de flames que augmentava de mesura sorollosament, mentre s’hi afegien les del dipòsit de combustible i els projectils del canó i de les metralladores.
Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 312
Tema de la setmana
En record de Tísner