esmicolar v

Definició

Fer miques, reduir a miques.

Va rebotre el càntir contra la paret i es va esmicolar en mil trossos.

Etimologia

De mica, d’un llatí vulgar mīcca, variant expressiva del llatí clàssic mīca, ‘partícula, engruna‘.

Usos

  • El carro de combat, tocat de ple en la part no protegida, afeblida pels tubs de sortida de gasos del motor, els mecanismes de transmissió i les obertures de ventilació, va saltar enlaire esmicolat, entre una bola de flames que augmentava de mesura sorollosament, mentre s’hi afegien les del dipòsit de combustible i els projectils del canó i de les metralladores.

    Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 312
  • De totes maneres els fou dit que llurs ídols eren falsos i que l’únic Déu veritable era Quetzalcóatl i en Tohuahuitli va tirar a terra una de les imatges i, sobretot les dones, se li van abraonar i va anar d’un pèl que no l’esmicolen entre totes i hauria quedat més esbocinat que la imatge la qual, per la caiguda, solament es va escrostonar una miqueta. No semblava, doncs, que la gent d’aquella terra pogués entrar per les bones a la nostra fe…

    Avel·lí Artís-Gener, Paraules d’Opòton el Vell (1968)

Tema de la setmana

En record de Tísner

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ajaçarfiador