Definició
Fer a trossos, deixar una cosa tan malmesa que siga impossible retornar-la a l’estat original.
Són uns salvatges, ho han estrossat tot. Quina barbaritat!
També: destrossar. La forma estrossar s’usa més en alguns parlars valencians.
Destrossar o desatrossar també pot voler dir ‘fer cessar d’estar trossat’.
Etimologia
De tros, mot comú al català amb l’occità tros, paraula essencial en les dues llengües (de les quals el portuguès i castellà manllevaren llur troço/trozo ‘fragment’, d’us limitat i tardà); d’origen incert; és, però, bastant segur que es relacionen amb el francès antic i dialectal trous ‘tronxo de planta’, ‘fragment de llança, part del seu fust’, l’occità antic tors ‘tros d’una cosa’, ‘fragment de llança’ i l’italià tórso ‘tija d’una planta’, ‘tronc del cos humà’, els quals provenen del llatí thyrsus ‘tija’, del grec θύρσος.
Usos
Criatures de Déu! I per què no del dimoni? No ho són poc, de dolents i astuts… Els uns estrossen les collites, i els altres són més feroços que nosaltres mateixos quan viuen devorant-se entre ells sense pietat, i no es calfen el cap a pensar si fan bé o si fan mal, si ho fan de cara a cara o a la traïdoria.
Enric Valor, Sense la terra promesa (València: Prometeo, 1980)De sobte sentí, va veure, a Eulàlia del Alamo, la dolça promesa, exasperada com mai no hauria pogut imaginar-la, llançar-se com un tigre sobre el vestit… López es va fer lívid i no hi pogué deixar d’intervenir. Aquella fera li l’anava a estrossar…! N’estava perplex. No hi entenia un borrall. Menys que res el pantaix entretallat d’Eulàlia, que sonava en les seues orelles com si estigués dient paraulades impròpies d’una damisel·la de la seua condició.
Maria Beneyto, La dona forta (València: Institució Alfons el Magnànim, 1990 [1967])
Tema de la setmana
Mots trencadissos