—Ja arribem.
   —Quina hora és?
   —Les set.
   El Ramon s’estira i es rebolca mandrosament per la llitera.
   —Vols dir que ja són les set?
   Romanceja un xic i a la fi es decideix a llevar-se. Es vesteix a corre-cuita i sense rentar-se se’n va amb el Miquel a esmorzar. Tothom s’ha llevat i trafegueja pels passadissos i les escales amb maletes i farcells. Al menjador només hi ha una dotzena de persones.

Vicenç Riera Llorca, Tots tres surten per l’Ozama (1946)

Aquest matí m’he despertat flairosa
com una mata d’espígol.
Una estona he trafeguejat
pels racons foscos de la casa,
deixant a lloc les coses de la nit.
He buscat pisa vella en golfes d’ombra,
un collaret de gres o bé un topazi
perdut, que fa que plori el meu passat.
He sortit fora i se m’ha fet de cop
familiar i greu l’hora de prima.
L’alosa canta a la porta del cel.

               Sent, sent, l’alosa canta a la porta del cel.
               Hark, hark, the lark at heaven’s door sings.
               Shakespeare

Joan Vinyoli, Cants d’Abelone, VIII (1983)