feinejar v

Definició

Estar ocupat fent feines.

Feinejava a la cuina quan m’has trucat.

Fa tres mesos que feineja en una nova novel·la.

Etimologia

De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda, ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’.

Usos

  • La senyora Coixins era a la cuina, i quan em va veure em va renyar torçant el cap, però després va afegir «va, passa». Vaig seure en un tamboret i la vaig mirar mentre feinejava. Ballava com l’àvia. M’hauria pogut quedar a viure allà.
       «Té, berena», i em va donar un got de llet i unes quantes galetes. Em devia haver llegit la gana als ulls.

    Tina Vallès, Maic (Barcelona: Baula, 2011), pàg. 36
  • —Ai, fill Hereu, que ja oblides la rella,
    ni t’és metgia l’anar feinejant,
    com si no fossis promès amb donzella,
    com si no hagués de venir Sant Joan.
       Com si mai més repiquessin campanes,
    ni el capellà fes ofici i sermó,
    i ni a la plaça toquessin sardanes
    ball de rams per la festa major.

    Josep M. de Sagarra, «L’hereu Riera» (1914)

Tema de la setmana

Verbs acabats en -ejar

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

justejarcompanejar