rella f

Definició

Peça metàl·lica de forma variable, tallant per un extrem i amb mànec o cua a l’altre, mitjançant el qual és fixada al dental de l’arada, que serveix per a penetrar dins la terra i obrir-hi els solcs.

Etimologia

Del llatí regula, ‘regle; barra recta’, la qual, essent preferentment de ferro, acabà per designar la barra de l’arada. Altres mots que provenen de la mateixa arrel són ‘arreglar’, ‘reglament’, ‘regle’ i ‘irregular’.

Usos

  • A la Terra Alta, el record de la Batalla de l’Ebre ha estat, per força, dolorosament present durant tots aquests anys, tant en la memòria viva de les persones que la van patir —i que en contaven i no acabaven en les llargues vetlles d’hivern de la postguerra, a la claror trista d’un llumet d’oli a causa de les restriccions—, o en els llocs materials —trinxeres evacuades precipitadament, amb tot el material abandonat, bombes que desenterrava la rella dels llauradors i que calia fer explotar contra un marge, això si no esclataven abans, en el moment d’ensopegar-hi, amb el perill que suposava.

    Carme Meix, «Escenaris de la Batalla de l’Ebre» (Avui, 3 de febrer del 2003)
  • Un camperol de fonda rella altiva
    tocarà fons, com un vaixell, un dia,
    i obrirà un món quiet, estupefacte,
    un món de pols acumulada, greu,
    secretament arraulit, subterrani,
    com agrupat vora uns morts des de segles,
    i aquest serà el món meu i el dels meus.

    Vicent Andrés Estellés, Ora marítima, XIX (1964)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb el camp i els pagesos

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

llaurar a parelltrill