Definició
Part adaptada a una eina, a un instrument, per on s’agafa en servir-se’n.
Se’m va desmuntar el mànec del paraigua i el vaig haver d’adobar.
L’aixada s’ha trencat pel mànec.
Etimologia
Del llatí vulgar manicum, extret de manica, ‘garfi d’abordatge’.
Usos
Quan no van parlar més de mi, el senyor Jaume es va fer pujar el llit a la torratxa i s’hi va tancar, i ella vivia a baix sola amb els gats, perquè els gats que el senyor Jaume i jo havíem arribat a esporuguir i treure de casa fent crits des del terrat i tirant galledes d’aigua al jardí i sortint amb un drap lligat al mànec d’una escombra i fent-lo voleiar, havien anat tornant de mica en mica.
Mercè Rodoreda, El carrer de les Camèlies (Barcelona: Club Editor, 1966), pàg. 248A l’illa anomenam arader el fuster de la pagesia, diríem. Era aquell artesà que feia les barreres de les tanques, les arades, els mànecs de les eines com la falç o el càvec; aquell que construïa els bancs i les taules de la cuina per a la llar rural; aquell que reparava els carros i els carretons, qui feia cernedors, escales, pasteres.
Miquel Àngel Limon, «La trista mort dels araders» (Diari de Balears, 26 de març del 2007)
Tema de la setmana
El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. Si endevineu quin dels cinc mots que enviem de dilluns a divendres NO encaixa amb els altres quatre i PER QUÈ, envieu un missatge a mots@rodamots.com. El primer subscriptor que ens faci arribar la resposta correcta guanya un exemplar del llibre Jocs, cançons i costums que no hem de perdre, d’Antoni Dalmau, gentilesa de Columna Edicions. Sortejarem un segon exemplar entre les altres respostes correctes que rebem a temps i encara n’hi haurà un altre a la resposta més original, independentment de si és correcta o no. Vegeu les bases completes de participació a l’enllaç de sota.