timba f

Definició

Precipici.

Les timbes del massís de Montserrat.

Etimologia

Del català antic i dialectal timpa, d’origen preromà indoeuropeu, ‘rostos pendents’. Estimbar vol dir caure o fer caure daltabaix d’una timba.

Usos

  • Llegeixo a l’edició digital de l’Avui de diumenge un d’aquests comentaris que ara es poden posar a sota dels articles. (Això de la interactivitat amb el lector ha arribat a tal paroxisme que hi ha diaris que permeten votar una notícia. I així, et trobes que la notícia de la caiguda d’un cotxe per una timba té tres vots).

    Empar Moliner, «L’entrepà» (Avui, 21 de gener del 2009)
  • Li va costar estovar-la, estava més clavada a la terra del que li havia semblat. Finalment, la roca va ensenyar tota sencera l’enorme panxa que amagava sota terra des qui sap els anys, es va decantar mandrosa cap al pendent i, després d’unes primeres voltes indecises, es desbocà costa avall ben dreta cap a la timba. Ell també corria, però en direcció contrària. Poc abans d’arribar a la carena, va sentir el retrò de la roca espetegant al fons del precipici, i, a continuació, una fressa sorda que de seguida es va fondre.

    Pep Coll, El salvatge dels Pirineus (Barcelona: Edicions 62, 2005)

Tema de la setmana

Fa unes setmanes vam tenir un accident al servidor que envia els missatges als subscriptors. Aquesta veurem uns quants accidents, però d’una altra mena: geogràfics.

Enllaços

Temes i etiquetes

5 comentaris a “timba”

  1. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    A Elna també diem TIMBAUS o TIMBAU. Vegeu el DCBV :

    TIMBAUS o TIMBAU m.
    Estimball, precipici (Rosselló, Conflent, Vallespir). Gayre poch se n’és faltat que caygués dins un timbaus, Caseponce Contes Vallesp. VIII. De Belloc mires el timbau | de la vall fosca dins la nit, Jordi P. Cerdà (Cahiers de N. D. del Pessebre, 1951).
    FON.: timbáws, timbáw (pir-or.).
    ETIM.: d’un creuament de timba amb bauç (=balç). La forma timbaus ha estat interpretada com a plural, a causa de la -s, i aleshores s’ha bastit la forma de singular analògic timbau.

    Respon
  2. juanchich — REYNES

    A Illa de Têt, a Rosselló, els meus pares tenien una vinya a la vora de les “Orgues”, carretera de Casesnoves. Al moment de la poda, anaven a peu a buidar les sarments, pues no hi havia “déchetterie” a una TIMBA o TIMPA no gaire llunyana d’ aquest tros de terra. Mai no van escriure aquests noms peró utilitzava aquestes expressions. Atès que els dos son al cementiri d’Illa, mai sabré com l’escrivien, si tant sol ho sabien.

    Respon
    • Albert Amargós — Barcelona

      És curiós que estigui tan estès l’ús del verb “estimbar” i que tothom en sàpiga el significat i que en canvi el substantiu del qual deriva (d’una forma tan evident, a més) sigui tan desconegut.

      Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

baixar d’Arbecacaldera