De la gelosia se’n diu tenir fred de peus; els qui no saben aturar-la o no l’eviten, el que fan és ficar la pota.

Josep M. Solé i Sabaté, «La remuntada» (El 9, 13 de gener del 2004)

En un moment donat, Joan Brossa va començar a guanyar diners gràcies a la venda d’objectes relacionats amb el seu concepte de poesia visual. Va fer algunes exposicions, a Catalunya, a Espanya i a l’estranger, i fins i tot es va decidir a dissenyar alguna escultura —com la que es troba a l’entrada del Velòdrom d’Horta. Antoni Tàpies s’hi va encarar. Considerava que el seu amic, al qual havia ajudat econòmicament amb edicions de llibres d’art que incloïen làmines seves i poemes de Brossa, s’estava introduint en un terreny que no li pertocava: el terreny de l’art, de la pintura. Tàpies, hauria dit la meva àvia, tenia fred de peus. En realitat, n’havia tingut de tots aquells artistes que destacaven i que no havien reconegut prèviament el seu mestratge.

Agustí Pons, Temps indòcils (Manresa/Barcelona: Angle, 2007), pàg. 100