Definició
Donar solaç (esbargiment, entreteniment plaent); esbargir-se, prendre solaç.
No pensen sinó a solaçar-se.
La lectura li serveix per solaçar-se.
Etimologia
De solaç, del llatí solacium, ‘consol’, derivat de solari, ‘consolar’.
Usos
E totes aquestes e semblants lamentacions feia la Princesa, ab los seus ulls destil·lants vives llàgrimes en gran abundància.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (Barcelona: Edicions 62, 1983), vol. II, pàg. 119
Com Tirant véu les abundants llàgrimes e les discretes e piadoses paraules de sa senyora, acompanyades de tanta amor, deliberà contentar-la aquella nit en seguir sa voluntat, per bé que en tota aquella nit fon poc lo dormir dels dos amants, mas jugant e solaçant, adés al cap de llit, adés als peus, fent-se moltes carícies, mostrant cascú en aquell cas molt gran contentació. E com fon quasi prop del dia, que ja la gent del palau se llevaven, dix la Princesa:
—Per contentació mia no volguera que lo jorn fos vengut tan prest, e al plaer meu fóra que aquest delit un any duràs o jamés s’acabàs.
Tema de la setmana
Tirant lo Blanc