Quan vam parlar dels noms de les parts del cos, ens vam centrar gairebé de sobte en un punt inesperat. Una oient de Tortosa ens va explicar una paraula que significa ‘part del darrere del genoll’ i que jo no havia sentit mai: sofratge. Al cap d’una estona va trucar una altra oient per dir que a la Granada en deien sofragi. I encara algú més va afegir que també es diu el sofratge del colze. És una de les moltes paraules que vaig aprendre gràcies als oients.
   Sofraja és a tots els diccionaris. L’Alcover-Moll esmenta aquestes variants en femení: sofralla, sofranya, sofraina, sofraia, safranya, safraina. I les formes masculines sofrage, sofratge i sofragi.

Ramon Solsona, A paraules em convides (Barcelona: Columna, 2005), pàg. 17

¿Són turmentats per una altra classe de fúries els declamadors que vociferen així?: «Aquestes ferides les he patides en defensa de la llibertat del poble! Aquest ull l’he sacrificat en defensa vostra! Doneu-me un acompanyant que em dugui fins als meus fills, perquè m’han tallat les sofrages,* i les cames no em sostenen els membres.»

* Existia el costum de tallar els tendons de les sofrages als presoners perquè no poguessin fugir.

Petroni, Satíricon (Martorell: Adesiara, 2017), traducció de Sebastià Giralt, pàg. 55