Definició
Instrument musical tradicional consistent en un sac de cuir al qual s’insufla l’aire per mitjà d’un tub petit (tudell o bufador) i del qual pengen tres o quatre tubs, l’un dels quals (grall o xeremia), proveït de forats, fa la melodia i els altres, les trompes, produeixen un so greu continu; cornamusa.
Etimologia de sac
Del llatà saccus, mateix significat, ‘vestit bast’, i aquest, del grec sákkos, Ãdem, d’origen fenici, emparentat amb l’hebreu saq, ‘cilici, tela basta’.
Usos
Pep Ventura, que fou un home carregat d’espatlles, que portava un bigoti caigut i malenconiós, que anava pels pobles tocant el sac de gemecs i la xirimia, interpretà , com ningú, el fons de tristesa que tenim els empordanesos, la nostra atonia vital, que amaguem darrere la nostra incessant gesticulació i la nostra parauleria vaga i informe.
Josep Pla, «La substà ncia», dins El meu paÃs (Barcelona: Destino, 1968), pà g. 407S’inicia, com a conseqüència d’això, l’estudi cientÃfic de les llengües, neix la filologia comparada, es treuen de la pols dels arxius els vells còdexs de llengües menyspreades, s’admiren les obres dels poetes, tant dels que passejaven la llengua de Suà bia pels enasprats castells de la terra germà nica, com dels que, amb el sac de gemecs a coll, resseguien els clans d’Escòcia, distraient els muntanyesos dels Highlands amb les gestes de llurs herois llegendaris.
Enric Prat de la Riba, La nacionalitat catalana (1910)
Tema de la setmana
Mots musicals