Definició
Precipitació molt uniforme formada per gotes minúscules i innombrables, que semblen gairebé flotar a l’aire.
També: roinim, roinada
Etimologia
Derivat postverbal de roinar, ‘plovisquejar’, de rosinar, variant atenuativa de rosar, ‘mullar de rosada’.
Usos
Sovint aquest plugim s’entesta a acompanyar-lo, si camina, fins que arriba a lloc i, després, com una burla, el sol treu el cap d’entre la llisor i el blau del cel acaba per dominar a les altures. Tant si arriba aquest final irònic —tot sovint s’esdevé!— com si la roina no es detura, de vegades agafa a l’excursionista un decaïment capaç de malmetre tots els seus plans futurs.
Joaquim Santasusagna i Vallès, Definició de l’excursionisme (1959)Des del llit, ajagut al damunt i encara amb la mateixa roba de la nit anterior, Tetxu veia caure la dèbil roina per la finestra. Tenia una vaga noció de l’hora que era, però no es molestava a comprovar-la. Per què? Feia molta estona que estava immòbil, des que s’havia despertat, amb la pluja com a única distracció i el vaivé dels seus pensaments com a companyia.
Jordi Sierra i Fabra, El temps de l’oblit (Barcelona: Columna, 1993)
Tema de la setmana
Mots per designar que plou, però plou poc. El d’avui és un suggeriment de Rosa Palomeras, de Figueres, que diu: «A casa meva es feia servir molt, i també roinejar». I ara ja no es fa servir? Oh!