Allò que fa singular o «intraduïble» aquest verb és que, tot i no ésser apte per a registres formals, té un significat molt concret. Com ens il·lustra el diccionari Alcover-Moll, si una aixeta repixa vol dir que deixa sortir gotes o un raig d’aigua, tot i estar tancada. Si un càntir repixa és que degota, generalment per sota el broc, i no va bé per a beure. Quan repixen les teules deixen caure l’aigua de pluja abans no s’escorri cap a les teules més baixes. També pot repixar una cafetera, com deia un usuari de Twitter:

L’Oroley al matí és màgia, però la pregunta és… algú sap per què màgicament totes les Oroley repixen? És per ajudar a despertar-se també? (@Xmadico).

I fins i tot un bolígraf pot repixar:

Recordo els primers bolígrafs. Repixaven, i dipositaven boletes de tinta que s’acumulaven en un punt (Màrius Serra).

Jordi Badia i Pujol, No val a badar. Més de cent mots catalans intraduïbles (Barcelona: Rosa dels Vents, 2023), pàg. 287