Definició
Es diu per a prevenir i avisar que, si no es volen problemes ni raons, el millor és no cercar-se’ls i allunyar-se de les ocasions de caure-hi.
«L’origen d’aquesta frase és una de les feines derivades de la sembra. L’era servia per batre les messes i aquesta labor produïa una gran polseguera, per la qual cosa es recomanava a qui no tenia una feina concreta que no hi anés.» —Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 1999)
Vegeu-ho a la coberta de Món rural. Mots que es perden, de Josep M. Espunyes (2018)
Etimologia d'era
Del llatí area, ‘pati, era de batre’. El mot àrea i els seus derivats també provenen d’aquesta arrel.
Usos
Els components de la Junta Organitzadora d’Alguna de les Festes del Canvi de Segle que s’havien constituït a Barcelona, contestaven a aquests falsos arguments dient que no és manera de posar com a exemple el que passava l’any u o l’any cent, on vas a parar, que la gent d’aquell temps era salvatge i mig pagana, sí o no?, i amb prou feines si devien saber comptar. Que el que realment valia era que mil vuit-cents, eh, tenia un vuit que era cosa nova i mai no vista en l’apel·lació dels anys. I que aquest canvi de nom de la centena indicava el canvi de segle. I qui no vulgui pols que no vagi a l’era, que vés a saber on serem l’any mil vuit-cents u, quines ganes de retardar els grans esdeveniments.
Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 2004 [1991]), pàg. 287
Tema de la setmana
Refranys