La versió de l’àvia, en lloc d’espantar-me, em donà una idea molt minsa del maligne. Ella no sabia que, un cop superades les primeres impressions colpidores en matèria de misteris i així que vaig saber, sempre per boca del seu adoctrinament, que, a part del cel i de l’infern, existia també el purgatori, la cosa deixà de preocupar-me. Em consolava saber que hi havia un espai intermedi, ni tan perfecte com el cel, ple d’àngels que tocaven l’arpa, ni tan mortificant com les flames eternes i, a l’acte, m’hi vaig apuntar.

Montserrat Julió, Vida endins. Crònica d’un exili a Xile (Barcelona: Viena, 2003)

Però Bernat Metge no va ser l’únic funcionari reial que va tenir l’oportunitat de parlar amb l’espectre de l’Aimador de la Gentilesa [Joan I]. L’any 1398 Ramon de Perellós, camarlenc del difunt rei, també acusat d’altra traïció, va fer un viatge a Irlanda per visitar el llegendari Purgatori de Sant Patrici, on va poder xerrar amb l’ànima de Joan I que estava purgant convenientment els seus pecats i en via de salvació. Aquest fidel vassall va deixar escrita la seva experiència en l’obra Viatge al Purgatori de Sant Patrici, en què proporcionava la informació precisa per tranquil·litzar els súbdits del difunt, que temien per la possible perdició de la seva ànima, en haver mort sobtadament i sense els auxilis espirituals de l’Església.
   Segons la tradició medieval catalana, el purgatori, que és el lloc on van a parar les ànimes dels difunts amb alguna culpa encara per expiar, consisteix en un pont que mena al cel, i a sota del qual hi ha l’infern, on cauen les ànimes que no aconsegueixen creuar-lo:
    Si n’hi ha una palanqueta
    que n’és llarga i estreta.
    Els salvats hi passaran,
    els condemnats no podran.
    (Popular catalana, Pare Nostro lo petit)

Sylvia Lagarda-Mata, Fantasmes de Barcelona. Recull històric de fets sobrenaturals (Barcelona: Angle, 2009)