Amb la rebeca a la mà vaig mirar per la finestra: el meu home torrava carn amb na Sebastiana al costat, els nins nedaven i jugaven amb una cridadissa, els sogres, encarxofats en dues butaques. Em va estranyar no veure en Felip. Just quan pensava això vaig sentir els seus braços que m’estrenyien fort per darrere. Quina regirada i quin gust em va donar! En un no res ja m’havia pujat la falda, baixat les bragues i em barrinava a les totes. No sé quin temps va durar. Jo, mig acubada, veia per la finestra tota la família i desitjava que aquell pinyol fos etern.

, Els detalls del món (Barcelona: Empúries, 2005)

—I amb els homes no…? Vols dir que no els pots…?
   —No he estat mai capaç de ficar-la a cap home. Per molt enravenat que vagi, si li vull fotre pinyol se m’afluixa. I això que n’hi ha molts que m’ho demanen, però jo no puc. O et penses que si jo fos actiu no ho hauria provat amb tu?

Els voltors (Argentona: Voliana, 2011), pàg. 208