Definició
Peça de ferro, penjada a una porta per la seva part superior, i que, en alçar-la i deixar-la caure, serveix per a trucar.
Etimologia
De picar i porta. Picar és d’origen expressiu i onomatopeic, de la mateixa arrel del llatí picus, ‘pigot, picot’ i pica, ‘garsa’.
Usos
Més tard Manolo [Vázquez Montalbán] ha triomfat professionalment. Ha estat pel seu propi mèrit. Res de màfies ni de facilitats de cap tipus. Fins i tot s’havia hagut de pagar els estudis fent de cobrador d’assegurances de defunció. Eren anys en què no hi havia porters automàtics ni arreu timbres elèctrics. De vegades, em va dir, havia de trucar el picaporta i cridar «Els morts!», perquè l’obrís la persona que treia el cap pel balcó.
Alfons Quintà, «Manolo, 36 anys després» (Avui, 20 d’octubre del 2003)—Bon dia, la senyora Giralt?
Pau Vidal, Aigua bruta (Barcelona: Empúries, 2007)
La persona que em va obrir la porta, amb el llaç negre de rigor penjat al picaporta, era la filla. La vaig reconèixer del dia de l’enterrament, tot i que ara anava vestida amb colors clars. Però amb el dol pintat a la cara, això sí.
Tema de la setmana
Objectes en perill d’extinció