Encara no havíem caminat deu metres que el fanalet es va apagar. El fosser va llançar una maledicció i va retrocedir fins a la porta de la seva estança i va tornar a encendre el llum, amb una flama que petarrellejava i que ja es veia que no duraria ni un minut. Vaig recordar-me de la meva lot i la vaig anar a cercar al cotxe. La pila ja era massa vella i no feia gaire més claror que el fanalet d’oli. Vam quedar que treballaríem a les fosques.

Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990)

De tant en tant passa un carruatge, els cascos dels cavalls cauen com pedres en la tranquil·la tarda i, més ocasionalment, un automòbil, amb aspecte d’enorme sofà entapissat, petarrelleja i passa de llarg.

Delmore Schwartz, «En somnis comencen les responsabilitats», traducció de Dolors Udina, a Paper de Vidre, octubre 2014