petarrell -a m i f

Definició

Nen o nena petits.

Vaig ser sempre el menudet, el petarrell de la casa.

fer el petarrell  Fer cara de contenir el plor, fer semblant d’estar a punt de plorar (especialment un infant).

En valencià no s’usa; amb el mateix significat es fan servir altres paraules com ara petorrí, petirró, micarró, micorro, manyaco, monyicot, pototet

Etimologia

De pet, del llatí peditum, mateix significat, derivat de pedere, ‘fer pets’. Més mots de la mateixa família són espetec, patufet, petar i petard.

Usos

  • I la Isabel, al seu catau de Masquefa, tenia un gandul al sofà i dos fills que portaven la gana de quatre. D’aquells petarrells, sí que n’era la mare.

    Xavier Bosch, Algú com tu (Barcelona: Planeta, 2015)
  • Es va ajupir, sol·lícita, fins al seu fill.
       —Tu no ploris més. Moca’t.
       —No porto mocador, l’he perdut.
       La dona s’aïrava:
       —Com, amb quina cara ho dius? A veure si t’encasto una galeta.
       La plantofada queia molt sonora. Nou devessall de llàgrimes del petarrell. La mare se’n dolia:
       —Prou, no exagerem, calla.

    Salvador Espriu, Laia (1932)

Tema de la setmana

Infants

Temes i etiquetes

4 comentaris a “petarrell -a”

  1. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    A Elna, diem més aviat «petarró –ona» que no pas petarrell.

    Ara, el més petit d’una casa és el caganiu.

    I tampoc no diem pas «fer el petarrell» sinó que diem «fer el botet».

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

xicó -onapetarrellejar